Ensenyar a alumnes de parvulari com funciona el seu cos i què poden fer per cuidar-lo afavoreix que més endavant adoptin conductes i actituds saludables. Així ho ha demostrat un estudi fet a Colòmbia amb 1.216 nens i nenes de tres a cinc anys i basat en un programa educatiu que també ha començat a aplicar-se en 20.000 alumnes d’Espanya.
“Programes educatius que comencen a una edat primerenca poden afavorir hàbits saludables que després poden tenir efectes beneficiosos per a tota la vida”, declara el cardiòleg Valentí Fuster, que ha dirigit l’estudi i que va presentar-ne ahir els resultats al congrés de l’Associació Americana del Cor que se celebra a Dallas (EUA).
L’estudi ha mostrat...
que n’hi ha prou amb quaranta hores de lliçons, la meitat teòriques i l’altra meitat pràctiques, per aconseguir millores significatives en el coneixement que els nens tenen del seu propi cos i en l’adopció de conductes saludables. Aquestes millores s’han registrat tres anys més tard que els nens rebessin les lliçons, quan ja tenien entre sis i vuit anys, cosa que demostra que els beneficis del programa educatiu es mantenen a llarg termini.
Però més important que el coneixement i que les conductes a aquestes edats, segons Fuster, és que els nens i nenes adquireixen una actitud favorable a cuidar la seva salut. “Que tinguin hàbits saludables és un èxit”, destaca el cardiòleg, que ha atès La Vanguardia en entrevista telefònica des de Dallas. “Però l’èxit més important serà que sàpiguen decidir el que és millor per a ells quan siguin més grans”. Encara és massa aviat per saber si això passarà, admet. “Veurem com evolucionen aquests nens quan arribin a l’adolescència o a l’edat adulta. L’estudi està dissenyat per durar vint anys”.
Les lliçons s’han basat en llibres amb els personatges de Barri Sèsam, murals, vídeos, jocs i cançons. També han inclòs tallers per aprendre a conèixer i manipular els aliments, així com lliçons sobre els beneficis de l’activitat física. Encara que el programa educatiu s’ha centrat principalment en els nens, ha involucrat pares i mestres. En els adults també s’han registrat millores en coneixements, conductes i actituds respecte a la salut.
“Perquè aquest programa funcioni, creiem que no n’hi ha prou amb actuar individualment, sinó que hem de crear una cultura de promoció de la salut que involucri les famílies i el sistema educatiu”, afegeix Fuster, que és director mèdic de l’hospital Mount Sinai a Nova York i director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. És aquesta cultura el que explica que un programa pedagògic de només cinc mesos tingui efec-tes positius sostinguts a llarg termini.
El resultat més sorprenent de l’estudi, publicat a The American Journal of Medicine, és que els nens de tres anys són més receptius que els de quatre o cinc quan se’ls parla del seu cos i de la importància de cuidar-lo. “És paradoxal -admet Fuster-, però les nostres dades indiquen que hi ha una finestra a edats primerenques en què tenim l’oportunitat d’inculcar aquests valors. Si deixem passar aquesta oportunitat, després serà més difícil inculcar-los-hi”.
Encara que l’estudi s’ha fet a Usaquén, a l’àrea metropolitana de Bogotà, els seus autors consideren que els resultats serien similars en altres països. A Espanya ja hi ha 20.000 escolars, la majoria de Catalunya i de la comunitat de Madrid, que participen en programes educatius similars impulsats per la fundació SHE. “Estem començant a veure resultats semblants als de Colòmbia, encara que a Espanya està costant més de millorar l’actitud dels pares respecte a la salut”.
Durant els propers mesos, Fuster té previst introduir també el programa educatiu en escoles de Nova York.
“Programes educatius que comencen a una edat primerenca poden afavorir hàbits saludables que després poden tenir efectes beneficiosos per a tota la vida”, declara el cardiòleg Valentí Fuster, que ha dirigit l’estudi i que va presentar-ne ahir els resultats al congrés de l’Associació Americana del Cor que se celebra a Dallas (EUA).
L’estudi ha mostrat...
que n’hi ha prou amb quaranta hores de lliçons, la meitat teòriques i l’altra meitat pràctiques, per aconseguir millores significatives en el coneixement que els nens tenen del seu propi cos i en l’adopció de conductes saludables. Aquestes millores s’han registrat tres anys més tard que els nens rebessin les lliçons, quan ja tenien entre sis i vuit anys, cosa que demostra que els beneficis del programa educatiu es mantenen a llarg termini.
Però més important que el coneixement i que les conductes a aquestes edats, segons Fuster, és que els nens i nenes adquireixen una actitud favorable a cuidar la seva salut. “Que tinguin hàbits saludables és un èxit”, destaca el cardiòleg, que ha atès La Vanguardia en entrevista telefònica des de Dallas. “Però l’èxit més important serà que sàpiguen decidir el que és millor per a ells quan siguin més grans”. Encara és massa aviat per saber si això passarà, admet. “Veurem com evolucionen aquests nens quan arribin a l’adolescència o a l’edat adulta. L’estudi està dissenyat per durar vint anys”.
Les lliçons s’han basat en llibres amb els personatges de Barri Sèsam, murals, vídeos, jocs i cançons. També han inclòs tallers per aprendre a conèixer i manipular els aliments, així com lliçons sobre els beneficis de l’activitat física. Encara que el programa educatiu s’ha centrat principalment en els nens, ha involucrat pares i mestres. En els adults també s’han registrat millores en coneixements, conductes i actituds respecte a la salut.
“Perquè aquest programa funcioni, creiem que no n’hi ha prou amb actuar individualment, sinó que hem de crear una cultura de promoció de la salut que involucri les famílies i el sistema educatiu”, afegeix Fuster, que és director mèdic de l’hospital Mount Sinai a Nova York i director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. És aquesta cultura el que explica que un programa pedagògic de només cinc mesos tingui efec-tes positius sostinguts a llarg termini.
El resultat més sorprenent de l’estudi, publicat a The American Journal of Medicine, és que els nens de tres anys són més receptius que els de quatre o cinc quan se’ls parla del seu cos i de la importància de cuidar-lo. “És paradoxal -admet Fuster-, però les nostres dades indiquen que hi ha una finestra a edats primerenques en què tenim l’oportunitat d’inculcar aquests valors. Si deixem passar aquesta oportunitat, després serà més difícil inculcar-los-hi”.
Encara que l’estudi s’ha fet a Usaquén, a l’àrea metropolitana de Bogotà, els seus autors consideren que els resultats serien similars en altres països. A Espanya ja hi ha 20.000 escolars, la majoria de Catalunya i de la comunitat de Madrid, que participen en programes educatius similars impulsats per la fundació SHE. “Estem començant a veure resultats semblants als de Colòmbia, encara que a Espanya està costant més de millorar l’actitud dels pares respecte a la salut”.
Durant els propers mesos, Fuster té previst introduir també el programa educatiu en escoles de Nova York.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada