Estudi d'un dibuix infantil

Dibuix que partany a un infant en l'etapa preesquemàtica de la seva evolució en el dibuix i que té quatre anys i set mesos.

En aquest dibuix veiem perfectament el símbol primer que els infants solen incorporar: la figura humana.
En les diferents figures humanes que veiem en el dibuix (la nena creadora del dibuix amb vestit i el seu germà amb dos amics molts propers) podem apreciar el pas que està duent a terme aquest infant  de pas entre la representació bàsica de capgròs, un cercle que és el cap i dues línies verticals que són les cames (els tres nens) i la representació més elaborada del bàsic capgròs...
amb braços que li  surten a banda i banda, cercle entre el cap i les cames (en aquest casen forma de vestit de “nena”) i les cames amb volum (la nena amb vestit). També podem apreciar que tots ells, inclosos els que no tenen tronc, ja tenen cabell. Dins les cares podem apreciar que aquesta nena hi ha incorporat els ulls i la boca com elements principals, mentre que les orelles i en aquest cas també el nas, les considera
més secundàries.
Un altre element que incorpora aquest dibuix són les cases dels protagonistes. Dues cases ( ja que són dues parelles de germans) i un volcà. La casa és un element habitual en les produccions infantils,
doncs està lligada al seu desenvolupament psicoafectiu i ocupa un lloc molt important dins la vida dels infants. És un element que els dóna seguretat i benestar. El dibuix d'aquestes cases són ja una mica avançada, doncs, a més del triangle per la teulada i el rectangle per les parets de la casa, hi podem apreciar xemeneia amb fum, porta, finestres i fins i tot un arbre que acompanya cada casa.
El dibuix del sol encara és una primera versió com és típic a l'inici de l'etapa doncs encara no mostra cara i ulls i per tant encara no té el caràcter animista que els infants solen donar al sol.
Altres trets remarcables serien que la persona més gran de totes és la mateixa autora del dibuix, que és també la figura que té més detallsi que l'ha dotat d'un caràcter pròpiament femení, fent-li cabells llargs i vestit, possiblement com a conseqüència d'alguna experiència visual o vivencial. 
També seria bo remarcar que com és característic d'aquesta etapa els elements floten i no tenen una ordenació real, doncs trobem les cases per sobre dels caps de les persones i els nens del dibuix flotant. Això és degut a la dificultat d'abstracció que representa el pas de les tres dimensions reals a les dues del paper. 
L'elecció del color no és determinant en aquest dibuix, doncs segurament seria el que tindria més a mà o el que li seria més còmode, doncs tot el dibuix excepte el cel aparaeix dibuixat amb un sol estri i color.